• El Festival de Vida al Final de Vida esberla el tabú de parlar de la mort.
  
• El festival ha celebrat més d’una vintena d’activitats culturals de divulgació per trencar el tabú a parlar de la mort.

• L’afluència de públic i els debats generats fa més evident que mai la necessitat de la ciutadania de poder expressar la seva vivència i preocupacions al voltant de la mort

Prop d’un miler de persones han participat, al llarg del mes de maig, en alguna de les activitats programades en el marc del Festival de Vida al Final de la Vida, un esdeveniment pioner que situa la mort al centre del debat social.

Morir és un episodi més de la vida, però la nostra societat està obsessionada a invisibilitzar-la. Com si no parlar-ne o no veure-ho, ens hagués de fer menys mal. Trencar amb el tabú i donar sortida a la necessitat inherent que totes les persones tenim de parlar de com volem acabar la nostra vida, de com ens sentim quan acaba la vida d’algú estimat, de com vivim els finals ha sigut l’objectiu principal d’aquesta atrevida programació que durant el mes de maig de 2024 ha inundat Barcelona (i voltants) d’espais de reflexió i debat.

Diversos moments emotius i reveladors han acotxat aquests espais generats per l’organització de l’esdeveniment. Com a l’acte de cloenda on la Carina, afectada per l’ELA, va explicar acompanyada del seu marit com està vivint el procés d’eutanàsia per acabar la seva vida d’una forma digna i bonica, conscient també de la tristor que deixarà la seva mort. També, a FiraGran, es van viure moments divertits i emotius quan un músic es va proposar interpretar aquelles cançons que els i les assistents voldrien que sonessin en el seu funeral. “Jo vull que em recordin ballant i amb alegria”, assenyalava un dels homes que es va acostar a demanar la seva cançó. O als Cinemes Girona quan després de visionar “La Habitación del Hijo” vam parlar de quan es mor un infant tendim a posar-li l’etiqueta de ‘mort injusta’ o ‘no toca’, cosa que afegeix una llosa encara més gran a aquelles famílies que han de navegar un dol com aquest.

L’equip organitzador del festival fan una valoració molt positiva de l’esdeveniment i assenyalen especialment la sensació que les converses generades en les diferents xerrades, tallers i cine-fòrums han sigut reveladores, i molt necessàries tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Alhora, han identificat reptes remarcables que totes aquelles entitats i administracions que desenvolupen la seva tasca al voltant de la mort han d’entomar.

Una de les evidències més clares és la manca d’informació que en general la ciutadania té sobre les opcions i els drets a la mort digna. Des de l’organització insisteixen en el fet que cal fer molta difusió i pedagogia sobre els recursos disponibles pel que fa a l’acompanyament en el dol, al final de la vida i les cures pal·liatives, al suïcidi, la legislació vinculada a l’eutanàsia i a les voluntats anticipades, entre d’altres. 

També destaquen la necessitat de generar espais on treballar el dol de les persones que perden algú estimat, des de l’acompanyament professional i la comunitària, posant especial atenció en aquells serveis que participen dels moments en els quals familiars i amics se senten més vulnerables.

Aquesta primera edició del festival ha deixat molt bon sabor de boca però també alguns temes pendents per abordar. És per aquest motiu que des de l’organització ja estan estudiant formes de mobilització de recursos i d’implicació d’entitats i administracions per poder generar més espais com els viscuts a Barcelona aquestes darreres setmanes que facilitin el diàleg i la ruptura definitiva amb el tabú a parlar de la mort. 

Durant tot el mes de maig s’han celebrat tallers a escoles per joves d’ESO i Batxillerat, un curs online per donar eines a la comunitat educativa per tractar la mort i el dol a les aules, tallers de cine-fòrum i xerrades a Casals de Gent Gran, sessions de cine-fòrum per tots els públics als Cinemes Girona, una sessió de cine-fòrum online, un taller sobre el ‘bon morir i el bon viure’, xerrades sobre el rol del disseny en el final de la vida, una activitat musical interactiva per parlar de com volem ser acomiadats, una xerrada a la Biblioteca Jaume Fuster sobre literatura i final de vida i una taula rodona al CCCB inaugurada per Victòria Camps sobre com abordem aquest moment vital des dels àmbits ètic, social i assistencial.

Tot i que el festival ha arribat a la seva fi, la web romandrà activa indefinidament. En ella continuen actius dos apartats importants. El primer és un recull de recursos que s’han generat abans i durant el festival i que estan a l’abast de totes aquelles persones, entitats i col·lectius que els puguin menester. El segon és un recull testimonial col·lectiu en el qual cada persona pot expressar que és una bona mort per ell o ella. És un espai virtual en obert que recull ja moltes reflexions emocionants i personals. També a Filmin seguirà activa la col·lecció ‘Parlem de la Mort’ amb les pel·lícules que hem vist durant tot el Festival i algunes més.

The Care Lab, la Fundació Victor Grífols i Lucas, la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, la Universitat Oberta de Catalunya i Pobles que Cuiden n’han sigut les organitzacions co-impulsores.

Hi han col·laborat i donat suport Grup Mémora, Ajuntament de Barcelona, l’associació Dret a Morir Dignament, la Sociedad Española de Cuidados Paliativos Pediátricos, la Sociedad Española de Cuidados Paliativos, Biblioteques de Barcelona, TMB, Fundació Fira Gran, Pròxima Serveis Funeraris, BAU, Filmin, Cinemes Girona, el CCCB, la Fundació Enriqueta Villavecchia, Fundació La Caixa,  Xarxa Alfinaldelavida, Fundació Paliaclinic, l’Observatori de la Mort de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Xarxa pel Dret a Cura.