Què és per A tu
una bona mort?

Que quan arribi em trobi ben viu i conscient d’allò que està passant, vull participar-hi, no vull ser només un espectador. Viure la pròpia mort serà un regal.

Per pensar en una bona mort per mi es important tindre una bona vida amb l’autonomia i els suports necesaris, per decidir lliurement tindre una bona mort sense pensar que ets una carrega per la teva familia o que Mar Adentro es una peli magnifica. Cal pensar molt be des d’on es parla i a qui estem deixant morir “en pau”

Tinc 76 anys. Aviat en fara 3 q diagnosticaren cancer mamari
Sense sintomes, ni controls x ser major 60. Mes tard s’afegir un altre cancer are al cervell. No tinc masa dolor, per deposit morfina sota pellventre, però si CANSAMENT, amb la quimio, q em crema de cap a plus. Per fins I.fora del cos. 40 k perduts. No vull viure sent dependent hi he demanat la euthanasia activa. No estic, crec, deprimida, si realists
El meu fill I familia, no m’ham deixat I vivint fora, els tinc sovint aprop. No m’agrada donar feina

La mort com la fi d’un cicle i l’inici del següent. Morir essent estimat i havent estimat. Morir sense tenir assumptes pendents, ràncunies o arrepentiments. Morir en un entorn natural. Morir de vell, però no vell.

Aquella en que me ha dado el tiempo necesario para entender, aceptar y recibir mi muerte cuando tenga que venir con paz, amor y bienestar, con independencia del tiempo y del posible dolor

Morir sense patiment. Dormint, a casa.
Mirar enrere, la vida passada i veure que he gaudit, que he estimat, i que estic amb pau amb tothom i amb el mon.

Para mí una buena muerte, es morir en tu casa, en tu cama, rodeada de tus seres queridos y si tienes mascota junto a ella también.
Proceso final de vida de manera confortable, con los síntomas controlados hasta el final.

Para mí una buena muerte, es morir en tu casa, en tu cama, rodeada de tus seres queridos y si tienes mascota junto a ella también.
Proceso final de vida de manera confortable, con los síntomas controlados hasta el final.

Una mort sense patiment físic ni psíquic , acompanyada dels que més estimo, sent conscient que sense mi continuaran el seu camí i el gaudiran.
.

La mort dona sentit a la vida i ens ensenya a apreciar-la

Per què ens costa tant parlar de la mort?
Aquesta és la pregunta que més vegades m’han fet en parlar d’alguna cosa relacionada amb la meva feina. I és que sembla mentida que ens costi tant parlar de l’única cosa segura d’aquesta vida: la mort. Som una societat que fuig de la mort, que nega el dolor i que té greus problemes per reconèixer la tristesa. No ens sentim còmodes perquè ens recorda les nostres ferides, perquè ens fa reviure les pròpies pèrdues i perquè ens fa prendre consciència de la nostra finitud. I això ens aterra… ens fa por pensar que un dia morirem, que deixarem d’estar, que tot haurà acabat. I pensem que amagant-ho després del silenci desapareixerà… i no, la mort no desapareix. I el dolor de la seva presència tampoc. Perquè parlar-ne no ho fa més dolorós. Perquè callar no ho fa més fàcil. Així que toca tornar a aprendre a parlar i viure la mort amb naturalitat. Recordeu que parlar i compartir facilita l’acceptació d’aquest procés lligat irremeiablement a la vida. I sí, parlo de RECORDAR que en algun moment de la nostra història els humans acceptàvem la mort com a part de la vida i la integràvem a la nostra realitat.
I quan parlo de mort, inevitablement parlo de dol. El dol s’entén com un procés natural i fins i tot necessari que es desenvolupa per adaptar-se a una MORT o pèrdua que hem patit, essent un llarg i complex progrés.

Petits amb llum és una associació per donar a conèixer el dol perinatal i oferir suport. Acompanyem i visibilitzem la mort de les nostres criatures, facilitant grups d’ajuda mútua (GAM) i entre altres coses la DIADA anual.

Una mort sense patiment físic ni psíquic , acompanyada dels que més estimo, sent conscient que sense mi continuaran el seu camí i el gaudiran.
.

Morir el mes tard possible per gaudir de la vida, però prou d’hora i ràpid per no haver de dependre de tercers ni sentir-me sola.

El final inevitable d’una vida ben viscuda que deixi un llegat positiu en aquells amb qui hem compartit part del camí. Un final en pau, amb dignitat i sense dolor, podent decidir en allò que m’afecta, sense donar maldecaps a ningú i en el que les converses de comiat hagin estat plenes d’alegria.

Una Bona mort és disposar dels recursos per poder morir com un desitja, amb un oportú acompanyament emocional, per poder deixar aquest món en pau, amb l’objectiu de reduir al màxim el patiment de qui està morint i els dels seus familiars.

Per mi una bona mort és arribar al final de la vida, sigui quan sigui, amb plenitud de facultats, amb benestar i qualitat de vida, havent-me pogut acomiadar de les persones que estimo, i morir sense patiment ni físic ni psicològic, tot abraçant el final amb serenitat.
El què els nostres avis en dirien morir en pau i tranquil·litat.

Una bona mort per a mi significa que tinc el control i sóc plenament conscient. Potser una bona mort per a mi és quan encara vull quedar-me.

Per mi una bona mort és aquella en que tot està al seu lloc i estàs en pau. On has pogut donar les gràcies i valorar a tots aquells a qui estimes, i has pogut rebre el seu amor de tornada. Aquella en què pots marxar tranquil des del teu lloc preferit i amb un somriure (en el meu cas davant del mar).

Una bona mort per a mi és tenir el temps i la capacitat d’expressar plenament el meu amor i gratitud a les persones que estimo, així com donar-los l’oportunitat de compartir el seu amor per mi, perquè tots puguem seguir endavant sense cap remordiment.

Marxar sentint que he pogut viure la vida que volia viure, fent el mínim mal possible als meus.

Per mi una bona mort és morir en pau, sense dolor i sentint que he pogut tindre converses profundes i significatives amb la gent que més m’estimo i ens hem pogut acomiadar amb serenor.